Mantet - Mentet
MENTET = coll, passatge de muntanya (origen iber-basc)
L'aïllament i la vida rude han donat al poble una forta identitat de comunitat i el sentiment d'interdependència dels seus membres. Però Mentet és també un lloc de pas, d'obertura i d'intercanvis transfronterers.
​
FUNDACIó
L'existència de l'església està provada des del segle XI
Al 1613, el senyor d'aquelles terres en aquell moment desertes, permet a dotze Capmassats (propietaris de casa) formar una comunitat on els membres “s'organitzen administrativament entre ells pel bé comú”.
Si el senyor té la propietat eminente, la comunitat té la propietat útil de la terra i de tot el que conté, gràcies als drets atorgats en els “Usatges de Barcelona”.
​
“Es desprès d'aquesta concessió que van ser construïdes al bell mig de la muntanya les cases que formen avui en dia el poble de Mentet”.
L'indivisió de les terres, règim fixat per un reglament de copropietat, constitueix a partir d'aquell moment la característica principal del dret a la terra local. El poble de Mentet l'ha defensat amb perseverança, de l'acte de concessió original fins al dia d'avui. El poble sempre s'ha sentit responsable del seu medi, del qual surten els seus recursos, conscient que en cas "d'absència d'un reglament en l'exercici dels drets entre els diferents propietaris, aquests boscos i aquestes muntanyes que haurien de ser un preciós recurs per la cria de bestiar i la tala d'arbres es destruirien sense que cap persona en tragués profit" (acte del 9 de juny del 1854).
​
I EL TEMPS ESTÀ SEMPRE MARCAT PEL MOVIMENT DEL RAMAT...
La despoblació es produeix desprès de la Primera Guerra Mundial. Al 1944, els 95 habitants de Mentet són expulsats del poble per l'ocupant que els acusa d'aprovisionar els maquis del Canigó. Després de l'alliberació, només els ramaders tornen al poble. Tanmateix la comunitat acabarà per reconstituir-se. La carretera arriba al 1964, l'electricitat al 1983, la reserva natural gestionada per l'ajuntament al 1984. La tradició de gestió comuna de les pastures continua fins al dia d'avui amb l'associació pastoral de la terra i l'agrupament pastoral.
Usatge 72, Stratae:
“Les carreteres i els camins públics, les aigües corrents
i les fonts vives, els prats i les pastures, els boscos,
les terres no cultivades i les roques que es troben en aquest país
són els poders, no perquè les tinguin en alou ni perquè
les tinguin en el seu domini, sinó per estar a disposició dels seus pobles
sense necessitat de títol i sense quota coneguda.”
MANTET: means pass in the mountains ( iberobasque origin)
Isolation and a hard life gave its village community a strong identity and the feeling of interdependance betwen its members.
FOUNDATION
The church is known to have existed since the XIth century.
In 1613, the local lord of the then deserted land allowed twelve capmasts (householders) to found a community the members of which "organize and run themselves for the public good".
But, althouth the local lord owned the bare propriety of the land, the community had the usufruct propriety of the land and of all the proceeds from it.
Therefore the community had rights in accordance with the "usatges de Barcelona" :" without any sort of titles or known taxes".
"As a result of this concession",houses were built in the mountains, forming then the today commune of Mantet".
The land indivision , system set by rules of co-ownership, is since the main characteristic of the land laws. The commune of Mantet has defended them with consistency from the first act of granting up to the present day. The commune always felt collectively responsible for its environment on which is based its existence," conscious that, in case of no rules in the management of the co-owners rights, the woods and the montains that should be precious ressources for them to rear livestock and gather firewood would instead get distroyed without any profit for anybody".
( Act of June the 9th 1854)
AND TIME IS STILL GIVEN RHYTHM BY THE MOVEMENTS OF CATTLE
The village depopulation started after the First World War. In 1944 the 95 inhabitants were chased away by the german occupying army that accused them of providing the Canigo maquis with supplies. At the Liberation, stockbreeders alone came back. Yet the community managed to get reformed; the road arrived in 1964, electricity in 1983, the nature Reserve run by the commune in 1984.
The tradition of communal management of grazing has been extended nowadays by the "pastoral property association" and the "pastoral group".
And heart... in the stars!..., life goes on!...
Article 72 des Usatges de Barcelona
" Roads and public lanes, run off waters and springs, meadows and pasture,woods, uncultivated ground together with rocks on it are not to be obtained by the forces of money, neither "in alleu" nor kept in their estate, but are to be always for the use of the native people without any sort of titles or known taxes"
La Farga
​
Some place names carry the memory of mining in Mantet: " le roc de la Mena" ( the rock of the mine) near the pass of Mantet indicates the outcrop of an iron ore vein; la "Descarrega" was the area where the unloading of ore or wood took place.
> But in the beginning the metallurgic activity expanded thanks to wood in plenty. Forges "à bras" were installed next to wood ressources as they used more wood than iron ore.
​
Since the XIIIth century, hydraulic power has been used in the iron "Molines" to work the hammer. In the XVth century, the first so called "forges catalanes" of the north of Catalonia were built and the hammer and the ventilation pump were driven by hydraulic energy.
​
In Mantet hydraulic force allowed the building of two forges: la Farga Vella on the Mantet river and a later one on the left side of the Ressec in 1633. The hammer, dating back to 1774, as well as the soil darkened by coal waste and iron scoria testify the existence of a forge there.
The Mantet forge had been seized by the King of France at the time of annexation of the Roussillon province in 1659. Then it had been in the hands of Jean Cyr Satgé, the lord of Thorrent. Destroyed during an incursion of bandits coming from Spain, it ceased all activity in1793.1
"Forge de Mantet so called "from above".Located near the spanish border, ten minutes from Mantet, the last village on this side of the kingdom in the middle of the woods, so called "from above" to tell it from another one that was formerly a little further down.Its position is rather advantageous either because of its proximity to a foreign country as a main outlet or because of the freshness of the water and its drivingforce that both surpass what exists near the same plants in the area.For this reason the iron thus produced becomes much purer but the extreme exposure to harsh and icy winters prevents the forge from working during the winter »
La Farga
​
Alguns topònims porten la memòria d'una extracció minera a Mantet: el Roc de la Mena, en el sector del coll de Mantet, senyala l'aflorament d'una veta de mineral de ferro, la Descarrega era el lloc per descarregar el mineral o la fusta.
Tanmateix l'activitat metal·lúrgica es va desenvolupar sobretot gràcies a l'abundància de fusta. Les forges a mà estaven situades a proximitat de zones amb abundància de fusta ja que elles consumien més fusta que mineral de ferro.
A partir del segle XIII, s'utilitzava l'energia hidràulica per moure el martell en les molines de ferro. Al segle XV es van construir les primeres forges dites “catalanes” a la Catalunya nord: el martell i la trompa de ventilació s'accionaven gràcies a l'energia hidràulica.
A Mentet, la força hidràulica va permetre la construcció de dues fargues: la Farga Vella, al riu de Mantet, i una farga més recent, construïda a la riba esquerra del Ressec al 1633. El martell, datat del 1774, així que el sol ennegrit pels residus de carbó i les escòries de ferro són el testimoni de l'existència de la farga en aquest indret.
La farga de Mentet va ser confiscada pel rei de França en l'annexió de la província del Rosselló al 1659. Passa a les mans de Jean Cyr Satgé, senyor de Torent. Feta malbé en una incursió de bandits vinguts d'Espanya, finalment deixa de funcionar al 1793.
“Farga de Mentet dita de dalt. En la frontera Espanyola, a deu minuts del poble de Mentet, el darrer d'aquest costat del reialme al centre dels boscos del territori, anomenada de dalt per distingir-la d'una altre que antigament hi havia una mica més a baix; té una posició privilegiada, ja sigui per la seva proximitat amb l'estranger on té la principal sortida, o per la frescor i força de les aigües que supera les de les altres fàbriques semblants de la província. Per aquest motiu el ferro resultant és molt més pur; però la seva extremada elevació, les inclemències i les aigües glaçades de l'hivern, fan que no pugui treballar durant aquesta estació.”
​