Codalet, la porte de vall de Cuixà
CONFLENT-CANIGó, MEMÒRIES D’UNA TERRA
Codalet, porta de la Vall de Cuixà
(Llegenda)
Patrimoni : religiós / vernacular / civil / immaterial
Recorregut d’excursió : 1 Torre de Sant Miquel de Cuixà
Us trobeu aquí / Ajuntament / Aparcament /Cartells / Sala de festes La Parraguera / Àrea de picnic / Espai poliesportiu
Còdol
L’etimologia de Codalet és relacionada a la seua situació, a vora del riu. Si, actualment, el vilatge se situa a la riba dreta de la Llitera, en un primer temps, s’hauria edificat a la riba esquerra.
La seua història és estretament vinculada a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, situada amunt del terme, que fou el monestir més important del Nord de Catalunya a finals del segle IX i fins a la Revolució francesa.
La primera menció del vilatge data de 850, quan una part del poble fou venuda a la comunitat monàstica de St Miquel de Cuixà. En 1142, l’abat Gregori de Cuixà autoritzà la construcció d’un nou nucli urbà, en la situació actual, al voltant de l’església Sant Fèlix que preexistia.
Vilatge emmurallat/fortificat
Codalet fou possiblement fortificat durant la segona meitat del segle XII. A la Plaça del Fort, s’ha conservat la torre amb merlets, així com un mur de tanca i de guàrdia molt alt, en el qual s’han construït cases.
Unes habitacions, d’esquena a la tramuntana i al sol més fort, construïdes les unes contra les altres a l’interior de la muralla, eren segurament altives per allotjar totes les famílies.
Una petita guarnició aramada s’encarregava de la defensa de Codalet. Als segles XVII i XVIII, encara subsistia aquesta guarnició ; s’allotjava en el gran edifici, la part nord del qual comprenint un baluard, és avui dia l’ajuntament.
L’abadia Sant Miquel de Cuixà
Una comunitat monàstica s’implantà a Cuixà a finals de segle IX, on se situava una església dedicada a Sant Germà. En els anys 940, una nova església fou dedicada a St Miquel. Fou remplaçada arreu, en 956, per una església de més gran dimensió, construïda sobre el model d’una basílica.
En 1008, l’abat Oliba esdevingué abat de Ripoll i de Cuixà. Edificà la cripta, l’atrium i la capella de la Trinitat així com els dos campanars, un dels quals va desaparèixer. A la Revolució francesa, els monjos foren expulsats i els edificis saquejats. Des de 1919, la vida monàstica ha tornat a començar amb monjos cistercencs de Fontfreda i, a partir de 1965, uns monjos benedictins de Montserrat. Cuixà roman un lloc d’acolliment, de trobades, de pregària i de pau.
Al juliol, l’associació cultural de Cuixà hi organitza les « Journées Romanes » i publica « Les cahiers de Saint-Michel de Cuxa ». A l’estiu, el festival Pau Casals hi actua, presentant uns concerts de música de cambra de renom.
Codol ( river pebble)
The origin of the name Codalet comes from its location by the river. Nowadays, the village is situated on the right bank of the river named Litera, but was probably built on the left riverbank.
Its story is closely linked to the abbey of St Michel de Cuxa situated in the upstream sector and which was the most important monastery of Northern Catalogne from the end of the 9th century to the Revolution.
The first time we heard of the village was in 850, when part of it was sold to the monastic community of St Michel de Cuxa.
In 1142, the abbot Grégoire allowed a new village to be built in the present place round the church of St Félix which was already existing.
​
A fortified village
Codalet has probably been fortified during the second half of the 12 th century. On Fort square, the crenellated tower and a high enclosure guard gate wall with houses inside, are preserved.
these houses turning their backs to the Tramontane or to burning sun, were enclosed next to each other within the fortification, and had to be built upwards in order to accommodate all the families.
A small army garrison was in charge o Codalet 'defense. His garrison still existed during the 17th and 18th centuries. It stayed in the main building that included a watch turret in the northern part. This turret is presently the Town Hall.
St Michel de Cuxa abbey
Towards the end of 9 th century , a monastic community settled in Cuxa where there was a church dedicated to St Germain.
In the 940's a new church was dedicated to St Michel . As soon as 956, it was replaced by a much bigger one, built according to a basilica plan.
In 1008, Oliba became abbot of Ripoll and Cuxa. He ordered the building of the crypt, the atrium, the chapel of trinity, and two sleepless, one of which disappeared.
During the Revolution, the monks were expelled and the buildings destroyed.
Since 1919, monastic life has started again with Cistercian monks from Fontfroide, and then, from Montserrat. Cuxa remains a welcoming peaceful place where one can pray.
The cultural association of Cuxa organizes the"Journées Romanes" in July, and published "Les cahiers de St Michel de Cuxa". The Pablo Casals music festival offers some times during the summer, well-known chamber music concerts.
Sifó del Canal de Boera
« Si existeix a França un departament amb necessitats de regadiu òbvies, és ben bé el departament dels Pirineus Orientals amb unes planes i uns turons que semblen assedegats, cremats pel sol ardent i una tramontana aspra. Sort que la naturlesa, provident, ha posat el remei a costat del mal i la frescor dels rius dins les valls d’altitids elevades. »
Felix Mercader, La vie agitée du canal de Bohère, 1933.
El nom del canal de Boera prové del Monte Bovaria, un turonet al sud de Prada. Llarg de 42 quilòmetres des de la presa d’aigua a Serdinyà fins a les terres de Los Masos, irriga les terres d’aquesta part de la vall del Tet i permet el desenvolupament de l’agricultura. Construït a partir de 1864, el canal de Boera desemboca a la vall de la Llitera a l’agost de 1870.
El subsol argilós de la vall de Taurinyà dificulta l’estabilització i, malgrat les obres fetes el 1932, l’aiguat de l’octubre de 1940 provoca danys importants al canal. Unes reparacions són realitzades i, en 1950, l’empresa Fondeville s’encarrega de modificar el recorregut del canal per fer-lo més eficaç. Llavors se crea un sifó, a nivell de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, el qual permet el pas del canal d’una riba a l’altra del la Llitera.
Estat del canal en 1933. Extret de Felix Mercader, La vie agitée du canal de Bohère, 1933.
Foto 1 : Gazult, arxius Fondeville
Foto 2 : Inauguració del sifó quan els monjos de Sant Miquel de Cuixà eren cistercencs (vestit blanc i escapulari negre)
Gazult, arxius Fondeville
La capella de Sant Joan de Dossorons
Se fa referència per primera vegada a l’església Sant Joan de Dossorons l’any 1350. Un segle més tard, en 1450, ja s’ha transformat en capella d’ermitatge. Amb el pas dels segles, la capella s’abandona. En els anys 1970, el banquer Charles Lafabrègues, notable a Prada i Barcelona, compra l’església i la restaura completament. Permet als fidels celebrar de nou la tradicional missa de l’alba.
Les herbes de Sant Joan
La collita de les herbes de Sant Joan és una tradició ben arrelada a Catalunya. La nit del 23 de juny és una nit màgica : és la nit més curta de tot l’any i és també la del solstici d’estiu. Després la vetllada a vora foc i abans el llevant del sol, els catalans solen anar a collir quatre plantes aureolades de misteri per realitzar el ramellet de bonaventura o ramellet de Sant Joan. La sempreviva, el pericó groc, el mort i viu i la noguera tenen virtuts medicinals i profilàctiques.
Llavors, la gent va cap a la capella Sant Joan de Dosserons per la missa de l’alba. El capellà beneeix el ramellet que, després, hom penja a la porta de casa per allunyar la mala sort per tot l’any. Per Sant Joan, l’any següent, el ramellet vell és cremat en els focs i se’l substitueix pel nou ramellet. Després de missa, se comparteix el pa beneït.
​
Foto 1 : Collita de les herbes de St Joan, a la nit
Foto 2 : Ballem sardana després de la missa a l’alba
Foto 3 : Charles Lafabrègue fill